El millor i el pitjor de la VANLIFE

Si si, ja sé que les XXSS són sobretot, moments de la vida on cada un de nosaltres es mostra feliç.

I que després, hi ha tots els altres moments en què fem el que podem.

Doncs amb la idea de viure en una Camper, o el que ara s’anomena Vanlife, passa el mateix.

Perquè, després d’omplir les XXSS de fotografies on viure en una Camper és la felicitat suprema, ha arribat el moment de parlar dels moments on també es fa el que es pot.

Així que, prepara’t per llegir:

El millor i el pitjor de la VANLIFE.

O, cosa equivalent, parlar-te de què vol dir viatjar amb
una Camper de la forma més sincera, autocrítica i realista que pugui.

Comencem pel pitjor així, al final tindràs bon sabor de boca, i voldràs tant si com no provar-ho si no ho has fet ja.

–        La roba,  acumular roba bruta dies i dies. Obrir la bossa on la deses i que en surtin olors mai somiades. Anar comptant les calces i els calçotets per no quedar-te’n sense. Reciclar samarretes i mitjos fins que surtin corrents. I per fi, arribar a un Càmping o una Bugaderia, posar-ho tot a rentar i que la rentadora t’ho encongeixi, t’ho canviï de color o no t’ho acabi de fer net.

–        El menjar, dies i dies d’amanides i pasta bullida. No poder fer un sofregit com deu mana per alegrar-te el dia. Comprar dia si, dia també per la manca d’espai d’emmagatzematge. Estirar-te dels cabells cada cop que toca pensar què menjaràs i acabar dinant el mateix que ahir i que demà.

–        L’espai, viure envoltat de mitjons mig bruts, tovalloles amb olor d’humitat, olleres, sabates, llibres i mapes. Tenir un lloc per a cada cosa i que et faltin llocs o et sobrin coses. Viure amb això sense morir d’un atac de nervis. Prendre’t una infusió o 3 copes de vi i intentar aprendre a passar. Llegir i ser zen o com a mínim, respirar fondo i sortir a passejar.  

–        La relació amb la persona amb qui viatges, xocar-te amb l’altre contínuament. Necessitar una estona per tu i no trobar el lloc. Amagar-te tancant els ulls, pensant que si tu no mires l’altre no et veu. Voler fugir a casa. Necessitar un kit kat. Marxar a fer un vol i no tornar fins que es fa fosc.

–        Els llocs on dormir, polígons industrials, dreceres al costat de l’autopista, llocs alçats escoltant el ‘rum rum’ dels cotxes, carrers d’urbanitzacions, aparcaments de benzineres, aparcaments de ciutats i pobles. Obrir els ulls i trobar-te en mig del ‘sarau’. (foto2)

–        Moure’t o parar-te, escapar-te massa aviat, no cultivar la paciència de veure com plou, tornar a casa a la primera de canvi, fer kilòmetres i kilòmetres buscant una perfecció que no existeix.

I ara, el millor de la vida a la Camper. El sucre de la vida.

–        La roba, portar-ne poca, la mínima per encabir-la en un calaix. Llevar-te sense pensar, posar-te el mateix que ahir i que també et posaràs demà i passat demà, anar còmode, sense casar colors ni estils, tan sols posar-t’ho per tapar-te, abrigar-te o anar fresquet. I res més.

–        El menjar, estalviar-te menjars pesats, cuinades maratonianes i temps de fregar i recollir. Menjar fresc, sa i lleuger. Estalviar-te hores de cocció, fregits i moltes carns. Fer dels àpats senzills un art i un plaer.

–        L’espai, ‘axuxar-te’, ‘arrumacar-te’, conèixer i reconnectar amb qui convius durant tot l’any i veus de resquitlló. Compartir moments intensos en espais petits, no tenir lloc per amagar-te. Mostrar-ho tot, tal com ets i descobrir qui tens al costat. Aprendre a desar-ho tot o a tenir-ho tot pel mig sense molestar. Saber què és important i la resta deixar-la enrere.

–        La relació amb els qui viatges, estimar-se molt, respectar-se més i pensar en l’altre igual o més que en un mateix. Parlar, parlar i parlar per no acabar estirant-se dels cabells.(foto4)

–     Els llocs on dormir, fer de cada espai el jardí de casa teva. Trobar un paratge en mig del bosc, un prat verd o una platja solitària. Aturar-se. Omplir-se la copa de vi. Tallar un tros de formatge i senzillament, saber que allà és avui casa teva. (foto5)

–        Moure’t o parar-te, parar, conèixer, asseure’t a una terrassa un dia i un altre i un altre. Mirar com plou. Gaudir dels dies de sol. Parlar amb el veí. Comprar pa al forn. Sopar al bar del poble i conèixer al cambrer. I quan ja ho has fet tot, moure’t i canviar per tornar a parar-te.

I tu,

has experimentat la vida en una Camper?

Què creus que és el millor i el  pitjor de la Vanlife?

M’ho expliques?