Recordes quin va ser el moment exacte que et vas enamorar de la teva parella?
O d’aquell amor que sempre t’ha quedat al record?
Jo ho recordo. Igual que recordo quan em vaig enamorar de la primera Camper.

Perquè al final, enamorar-se sempre és enamorar-se:

Et coneixes amb algú. O el veus en algun lloc. I no saps com, el teu cos comença a sentir un pessigolleig. Una sensació que no notes amb els amics. Ni amb la família. Ni amb els desconeguts que es creuen a la teva vida.

I tot i que no és el mateix, un dia veus una Camper a les Xarxes. O en una pel·lícula. O fins i tot per la carretera. I hi ha quelcom que et fa “tilin”. I penses “jo vull sentir-me així”.

Connectes. T’imagines la sensació d’anar amb una casa al damunt. I totes les possibilitats que se t’obren. No és res concret. Només la sensació.

Un pessigolleig. Una emoció. I vols tenir-ne més.

A mi em va passar quan el Sergi va arribar amb una Camper a una trobada d’aquelles d’amics de fa mil anys. Va aparèixer amb una Ford Nugget. Quan hi vaig entrar, de seguida la panxa em va dir:

D’aquesta manera de funcionar jo, m’hi podria enamorar.
Va ser el primer pessigolleig.

I després ve l’enamorament total. Quan comences a conèixer a la persona. I comences a fixar-te en els detalls. I a saber que sí, que és el que pensaves, el que senties.

Amb les Camper el meu enamorament total, irremeiable, va ser poder-me escapar de la pluja:

Un cap de setmana a la Dent d’Orlú

Vàrem anar a escalar dissabte. Era primavera. Ja ho saps, l’època on tens més ganes de calor i solet. I va ploure el que no està escrit. Vàrem arribar a la furgo xops i gelats.

‘Marxem d’aquí ara mateix’

Va ser una decisió de 5 minuts. Més els 5 de recollir per enfilar cap al bon temps. En 10 minuts arrancàvem.

En 4 hores teníem la casa plantada a una de les cales més maques de la Costa Brava: Cala Pelosa
El paradís: http://bit.ly/2I7Bmw1

Sobretot si hi vas entre setmana durant els mesos de maig, juny o setembre, octubre.

Després hi vàrem tornar amb els nens un cap de setmana i tot i que vàrem trobar més gent, a la tarda tothom va marxar, i nosaltres ens vàrem quedar.

Quan arribes, tens dues opcions:

  • T’hi quedes i no et mous. Et pegues un bany a la tarda, fas sopar sota els estels a tocar del mar i ja de nit, et tornes a banyar. Una copa de vi i al llit.
  • O pots anar a descobrir un dels mils de bons restaurants de la zona. Nosaltres vàrem anar al Santallúcia. Perquè el lloc és espectacular. Perquè tenen un peix boníssim. I perquè ens venia de gust celebrar.  http://bit.ly/2WVNMKM  Menjaràs a tocar del mar. Just a la cala Almadrava.
  • Si t’hi quedes fins a l’endemà, per dinar et recomano que tastis l’arròs del ‘xiringuito’ de la cala. http://bit.ly/2D3xt6V

Imagina’t: Arribes a la calor a última hora. Et fas un bany al mar. Vas a sopar un bon peix a tocar de la sorra. I et lleves mirant la platja i banyant-te al mar abans d’esmorzar.

I ben d’hora, abans que el sol et cremi, sortir a fer un tros del camí de ronda. Cap al nord o cap al sud.

Aquí hi trobaràs tots els recorreguts que pots fer: http://bit.ly/2OUClju

Ja ho veus, així és com em vaig enamorar.
Amb un primer “tilin” quan vaig entrar per primer cop a una Camper y un segon quan vaig veure que em podia escapar de la pluja i el fred sense anul·lar reserves ni fer maletes.

Si  encara no has caigut rendit al món Camper, reserva’t dos dies, lloga una Camper, acosta’t a Roses, banya’t a mitja tarda, una copa de vi i un bon sopar, un altre bany abans d’anar al llit i a l’hora d’esmorzar.  

No tindrà remei. Quedaràs igual d’enamorat que jo.

Si ja tens la teva Camper, no t’ho pensis dues vegades

I si ho vols provar: lloga la que et vagi millor o truca’ns i t’assessorarem.

LLOGUER