ESCAPA’T DE LA PLUJA
Recordes quin va ser el moment exacte que et vas enamorar de la teva parella?
O d’aquell amor que sempre t’ha quedat al record?
Jo ho recordo. Igual que recordo quan em vaig enamorar de la primera Camper.
Perquè al final, enamorar-se sempre és enamorar-se:
Et coneixes amb algú. O el veus en algun lloc. I no saps com, el teu cos comença a sentir un pessigolleig. Una sensació que no notes amb els amics. Ni amb la família. Ni amb els desconeguts que es creuen a la teva vida.
I tot i que no és el mateix, un dia veus una Camper a les Xarxes. O en una pel·lícula. O fins i tot per la carretera. I hi ha quelcom que et fa “tilin”. I penses
“jo vull sentir-me així”.
Connectes. T’imagines la sensació d’anar amb una casa al damunt. I totes les possibilitats que se t’obren. No és res concret. Només la sensació.
Un pessigolleig. Una emoció. I vols tenir-ne més.
A mi em va passar quan el Sergi va arribar amb una Camper a una trobada d’aquelles d’amics de fa mil anys. Va aparèixer amb una Ford Nugget. Quan hi vaig entrar, de seguida la panxa em va dir:
D’aquesta manera de funcionar jo, m’hi podria enamorar.
Va ser el primer pessigolleig.
I després ve l’enamorament total. Quan comences a conèixer a la persona. I comences a fixar-te en els detalls. I a saber que sí, que és el que pensaves, el que senties.
Amb les Camper el meu enamorament total, irremeiable, va ser poder-me escapar de la pluja:
| Un cap de setmana a la Dent d’Orlú: Vàrem anar a escalar dissabte. Era primavera. Ja ho saps, l’època on tens més ganes de calor i solet. I va ploure el que no està escrit. Vàrem arribar a la furgo xops i gelats. ‘Marxem d’aquí ara mateix’ Va ser una decisió de 5 minuts. Més els 5 de recollir per enfilar cap al bon temps. En 10 minuts arrancàvem. En 4 hores teníem la casa plantada a una de les Cales més maques de la Costa Brava: |
Sobretot si hi vas entre setmana durant els mesos de maig, juny o setembre, octubre.
Després hi vàrem tornar amb els nens un cap de setmana i tot i que vàrem trobar més gent, a la tarda tothom va marxar, i nosaltres ens vàrem quedar.
Quan arribes, tens dues opcions.
- T’hi quedes i no et mous. Et pegues un bany a la tarda, fas sopar sota els estels a tocar del mar i ja de nit, et tornes a banyar. Una copa de vi i al llit.
- O pots anar a descobrir un dels mils de bons restaurants de la zona. Nosaltres vàrem anar al Santallúcia. Perquè el lloc és espectacular. Ja que tenen un peix boníssim. I perquè ens venia de gust celebrar. Menjaràs a tocar del mar. Just a la cala Almadrava.
- Si t’hi quedes fins a l’endemà, per dinar et recomano que tastis l’arròs del ‘xiringuito’ de la cala.
Imagina’t: Arribes a la calor a última hora. Et fas un bany al mar. Vas a sopar un bon peix a tocar de la sorra. I et lleves mirant la platja i banyant-te al mar abans d’esmorzar.
I ben d’hora, abans que el sol et cremi, sortir a fer un tros del camí de ronda. Cap al nord o cap al sud.
Aquí hi trobaràs tots els recorreguts que pots fer.
Ja ho veus, així és com em vaig enamorar.
Amb un primer “tilin” quan vaig entrar per primer cop a una Camper y un segon quan vaig veure que em podia escapar de la pluja i el fred sense anul·lar reserves ni fer maletes.
Si encara no has caigut rendit al món Camper, reserva’t dos dies, lloga una Camper, acosta’t a Roses, banya’t a mitja tarda, una copa de vi i un bon sopar, un altre bany abans d’anar al llit i a l’hora d’esmorzar.
No tindrà remei. Quedaràs igual d’enamorat que jo.
Si ja tens la teva Camper,
No t’ho pensis dues vegades
I si ho vols provar: lloga la que et vagi millor o truca’ns i t’assessorarem
