VANLIFE AMB CATALUNYA VAN

Va ser l’any 2013. No, no, en realitat va ser el  2009, que vaig entrar a una furgoneta Camper per primera vegada.

Va ser en  una trobada d’amics. Quan ja havíem acabat de dinar vàrem anar a un parc i van arribar alguns endarrerits. El Sergi va aparèixer amb una furgoneta Camper que va aparcar allà, en mig de tothom.

Ostres! Què era aquell vehicle?? El veia gegant, tot blanc. Semblava que a dins hi havia quelcom diferent, no eren seients, ni eren eines de feina, ni una caixa buida.

Hi vaig pujar i encara ho recordo, com si fos ahir.

Va ser un enamorament sobtat.
Recordo que vaig pensar: ‘jo vull una furgo com aquesta’
Ara ho sé, era una ford nugget de sostre rígid.

Portava tot el que es pot necessitar i res més. Res hi sobrava ni hi faltava. Tot ben organitzat i col·locat.

Al cotxe, tornant cap a casa, no podia deixar de parlar-ne i de pensar-hi, quasi diria de somiar, com seria viatjar amb una Camper. La sensació que vaig tenir, de què anar amb una furgo equipada era la llibertat, em va durar uns quants dies.

VAN PASSAR ELS ANYS I EN UN ALTRE DINAR EM VAIG TORNAR A TROBAR AL SERGI.

Jo ja no recordava aquell dia, però del  dinar va sortir una proposta de quedada per veure’ns  i potser anar a escalar.
Després d’unes setmanes vaig anar a parar a casa seva. 
Marxàvem  durant el pont de la Puríssima i el pla passava per anar a escalar i passar uns dies a la seva furgo. La va plantar  davant de casa seva i em va dir:

“Aquesta és la meva furgo, ara hi posarem tot el que necessitem i anirem a passar uns dies fora, si ens ve de gust escalarem i si no doncs… ja veurem”.

Jo em vaig asseure a un banc que hi havia just davant la porta del cotxe i me’l vaig anar mirant mentre ell, tot atrafegat, només feia que entrar i sortir de casa a la furgo carregant-la:

Roba, menjar, material… Jo no podia deixar de mirar la furgo per dins. Aquí dins hi passarem uns dies?

I tots els dubtes i les pors de les primeres vegades, van aparèixer:

Però si no hi cabem.
I tot tant junt i sense espai per a un mateix.
i si ens cansem l’un de l’altre?
i el lavabo? si tinc ganes de cagar,

i la dutxa, i el sabó, el suavitzant, les cremes, la roba, les sabates i bosses?

Tot el que jo creia que necessitava, no ho podia deixar a casa i marxar. Impossible.  

El cap només em deia que no i el cos i el cor em deien:  

VES-HI

Nota quin bon rotllo tens.

Gaudeix d’aquesta aventura i si no t’agrada, doncs ja ho has provat.

Uff, crec que vaig estar amb aquesta lluita interna més de 2 hores!!!!

El Sergi va acabar de carregar. Va parar. Em va mirar. I em va dir:

Vinga va, marxem.

I jo no em vaig veure en cor de dir-li que no, tot i que en aquells moments hagués marxat corrents per no tornar!!! Sort que no ho vaig fer. 

JA SOC UNA VAN LIFER

I ja fa tants anys d’aquest primer cop.  
Anar amb furgo crea addicció. 
La sensació de llibertat que et dona anar on vols i quan vols i sobretot, adonar-te que pots viure amb tan poc, transforma la vida en quelcom ben senzill.

Poc equipatge, preocupacions bàsiques, 
contacte amb la natura, fer el què t’agrada i viure el moment.

Tenim la sort  a més,  de viure en un país ric i variat on tan bon punt estàs a la muntanya com et plantes a la platja. Pots fer cultura, esport, gastronomia i tot el que se t’acudeixi trobant sempre el lloc perfecte per quedar-t’hi.

Catalunya en furgo, què més es pot demanar???I tu, ho has provat?   
Estàs enganxat?   
Ets un o una Vanlifer?

Encara no n’estàs del tot segur? O potser ho has provat i no t’ha enganxat.

COM VA SER LA TEVA PRIMERA VEGADA?
ENS HO EXPLIQUES?

un secret,

Al principi sempre portava una bossa amagada al fons de tot de l’armari amb els meus ‘per si de cas‘. Ara, ja fa temps que, els ‘per si de cas’ es queden a casa per quan torno.

Marxo lleugera i contenta de sentir que amb poc soc tan feliç.