Regala’t una escapada: Tarragona, 4 dies i 4 secrets.

Per a una escapada, només necessites: 4 dies i una furgo.

Pots començar als Ports per la banda d’Horta de Sant Joan i anar pujant a poc a poc.

Vols conèixer algunes de les meravelles que et pots trobar?

http://www.hortadesantjoan.cat/els-ports/medi/

Fes una escapada quan t’ho demani el cos.

Marxa 4 dies, desconnecta i torna com nou.

  • Ves al teu ritme i deixa’t sorprendre.
  • Ves poc a poc i si passes per algun lloc que t’agrada, atura’t.
  • Ves apuntant-te els llocs on no pares però t’agradaria fer-ho. Pots  tornari un altre dia.

Així és com es pot viatjar amb Camper. Així és com es descobreixen racons i secrets perduts.

T’apuntes?

Avui et proposo començar als Ports, passar-hi un parell de dies i després aprofitar per anar pujant a poc a poc.

Això mateix hem fet nosaltres. Dijous arribem al Parc Natural dels Ports per Horta de Sant Joan.  Volem anar a escalar un parell de dies. Escalades suaus en roca bona i tranquil.litat assegurada.

Per dormir: 

Entrant per Horta de Sant Joan el primer pàrquing que et trobes, https://goo.gl/maps/yKNU5fVNxzA2  pots aparcar-hi i passar el dia.

Més endavant tens un pàrquing on et deixen pernoctar: L’Àrea dels Ateus.

Activitats:

Als Ports s’hi poden fer moltes activitats adaptades a tots els gustos i situacions. Nosaltres hi hem estat amb els nens banyant-nos i fent excursions o sols amb la bici de muntanya, la de carretera i escalant.

Als Ports amb nens

Aquests dies hem escalat a les Gronses. Vietes curtes. A la primavera mai saps quan vindrà la tempesta.

Ha estat ideal, poder-se  llevar tard i anar relaxats. A la tarda, una mica de feina a la furgo i un bon sopar.

Ves amb compte, en aquesta zona l’escalada està restringida en alguns llocs i mesos de l’any!!!!

I quan acabis banya’t!, No deixis de banyar-te al RIU!

Et deixo un parell de links per anar planejant la ruta.

Mapa dels Ports: http://www.viulebre.com/downloads/Mapa_PN_Ports.pdf

https://terresdelebre.travel/que-fer/espais-naturals/parc-natural-dels-ports 

http://www.senderismealsports.com/es/

Ara dos dels secrets que t’he promès:

Abans d’entrar als Ports,

Panadons d’Horta de Sant Joan 

Secret nº 1-

Passa per Horta de Sant Joan, fes una volta i busca el Forn Valdovino, no et deixo l’adreça per que segur que no et perds. Quan hi arribis només has de comprar: PANADONS.

Pots triar: cabell d’àngel, xocolata o sense res. Jo et diria que els tastis TOTS!

Secret nº 2-

Para a la Benzinera Repsol que hi ha passat el trencant del Parc (entre Horta i Arnes). Hi trobaràs productes de la terra com:  mel de flor de taronger, ametlles , taronges quan és la temporada i fins hi tot descobrir algun nou vi de la zona que encara no coneixíes. Només deixa que et recomanin.  https://goo.gl/maps/Zb15wymXiz82

I quan marxis dels Ports, seguint amb els secrets, fes parada a Cornudella de Montsant.

Primer de tot gaudeix del viatge i del paisatge ple de vinyes i pobles encantadors.

A Cornudella para-t’hi a sopar per descobrir el 3er secret:

Secret nº 3- Restaurant Els 4 molins

http://www.ronadelles.com/ca/gastronomia/quatre-molins

És una sorpresa trobar-se un restaurant així a un poble petit com Cornudella.

Sobre tot, t’ha d’agradar això dels menús degustació. Si t’agrada i penses que de vegada en quant et mereixes un premi, els 4 molins és un restaurant que val la pena.

Els plats són tots boníssims, jo no sabria quin quedar-me de tots els que vaig tastar.

I el beure, deixa’t aconsellar i si pots, tasta un vi blanc: Giral de Vinyes Velles. Molt diferent. Especial.

I per últim però no menys important, la gran simpatia i professionalitat de tota la gent que hi treballa.

Només et puc dir que hi gaudeixis!!!!

Secret nº 4- I l’últim gran secret, que de segur ja no ho és tant.

Ves a dormir a Siurana i al matí hi fas un tomb, t’agradi o no escalar. És absolutament impressionant.

Per dormir-hi, si t’agrada l’ambient i fer-ho acompanyat,  trobaràs al costat de la carretereta una gran entrada on s’instal.len les furgos. Si ets dels qui  t’agrada més la tranquil.litat,  hi ha una petita pista on segur hi podràs trobar un racó. I si ets dels qui prefereix dormir a un  camping, també en tens un de camí al poble. Així que no tens excusa.

Jo t’he explicat 4 secrets, però tú segur que en pots trobar molts més.

Els vols compartir?

Anima’t agafa la furgo i descobreix petits grans racons!!!!  

I després ENS HO EXPLIQUES.

 

 

SORTIM AMB LA FURGO: ESCALADA A MALANYEU

Un petit racó a l’alt Berguedà on fer una escalada en dies d’hivern amb el sol escalfant la nostra esquena. Hi anem amb la nostra camper.

Avui ens llevem a Vic, s’intueix que farà bon dia, tot i que la boira és espessa. És tard, les 9:00 del matí. Ahir vàrem anar al Festival de Cinema Muntanya de Torelló que va acabar a la 1 de la matinada.  Avui la cosa anirà d’escalada, tenim ganes de fer via llarga. Però ha de ser a prop i ràpid, els dies  són curts. Agafem la furgo i tirem a munt!!!

Llegir més

De la primera vegada a la VANLIFE amb Catvango

VANLIFE:

Ja fa 5 anys, bé si he de ser sincera en fa 9, que vaig entrar a una furgoneta camper per primera vegada.

Va ser en  una trobada d’amics. Quan ja havíem acabat de dinar tots, amics amb dones o marits i criatures, vàrem sortir a un gran parc i van arribar alguns endarrerits. El Sergi va aparèixer amb una furgoneta i la va aparcar allà en mig de tothom.

Ostres! Què era aquell vehicle?? Hi vaig pujar i encara ho recordo com si fos ahir,

Va ser un enamorament sobtat: jo vull una furgo!!!!

Hi havia tot el que es pot necessitar però res més, no hi sobrava ni hi faltava res, tot ben organitzat i col·locat. Al cotxe, tornant cap a casa no podia deixar de parlar-ne i de pensar-hi,  quasi bé diria

de somiar com seria viatjar amb una Camper. La sensació que vaig tenir de que anar amb una furgo equipada era la  llibertat em va durar uns quants dies.

sigues lliure, sentet lliure, viu amb llibertat

photo by: desmotivaciones.es

Van passar els anys i en un altre dinar em vaig tornar a trobar al Sergi.

Jo ja no recordava aquell dia, però del  dinar va sortir una proposta de quedada per veure’ns  i potser anar a escalar. Després d’unes setmanes vaig anar a parar a casa seva. Marxàvem  durant el pont de la Puríssima i el pla passava per anar a escalar i passar uns dies a la furgo que tenia. La va plantar  davant de casa seva i em va dir: “Aquesta és la meva furgo, ara hi posarem tot el què necessitem i anirem a passar uns dies fora, si ens ve de gust escalarem i si no ens ve de gust doncs… ja veurem”.

Jo em vaig asseure a un banc que hi havia just davant la porta del cotxe i me’l vaig anar mirant mentre ell, tot atrafegat només feia que entrar i sortir de la casa a la furgo portant tot el que calia: roba, menjar, material….. Jo, no podia deixar de mirar la furgo per dins. Aquí dins hi passarem uns dies?!!!  ?

massa coses per un espai tant petit

Photo by: https://www.hablamejoringles.com/lo-contable-y-lo-incontable/

Però si no hi cabem!! I tot tant junt i sense espai per a un mateix!!! i si ens cansem l’un de l’altre? i el lavabo, si tinc ganes de cagar??? i la dutxa, i el sabó, el suavitzant, les cremes, la roba, les sabates i bosses ???!!!! Totes aquestes coses que jo creia que necessitava i sense les que no em veia capaç d’anar enlloc.  El cap només em deia que no, que era impossible, però el cos i el cor em deien.  VINGA!!!

Nota quin bon rotllo tens!!!

Gaudeix d’aquesta aventura i si no t’agrada doncs ja ho has provat!!!.

Uff, crec que vaig estar amb aquesta lluita amb mi mateixa com 2 hores!!!!

Finalment ja ho tenia tot a dins i estava preparat. Va parar, em va mirar i em va dir:

vinga va!!

 

I jo no em vaig veure en cor de dir-li que no, però en aquells moments hagués marxat corrents per no tornar!!! Sort que no ho vaig fer. ?

Ja sóc una Van lifer

I ja fa 5 anys del primer cop.  Anar amb furgo crea addicció.  La sensació de llibertat que et dona anar on vols i quan vols i viure amb el mínim transforma la vida en quelcom ben senzill. Poc equipatge, preocupacions bàsiques,  contacte amb la natura, fer el què t’agrada i viure el moment. Tenim la sort  a més,  de viure en un país ric i variat on tant bon punt estàs a la muntanya com et plantes a la platja. Pots fer cultura, esport, gastronomia i tot el que se t’acudeixi trobant sempre el lloc perfecte per quedar-t’hi.

ves on vulguis i quan vulguis

Photo by: Joanna Boukhabza and Eric Bournot

Catalunya en furgo, què mes es pot demanar???

 

I tú ho has provat?   Estàs enganxat?    Ets un Vanlifer?

O encara no n’estàs del tot segur?

 

PROVA-HO I GAUDEIX!!!

Com va ser la teva primera vegada? Ens ho expliques?

10 estacions d’esquí Catalanes: Dormir a la furgoneta camper

On podem dormir a les estacions d’esquí?: 10 estacions d’Esquí catalanes i 4 Andorranes on podem quedar-nos a dormir si anem amb la nostre furgoneta camper.

Quan marxem a la neu amb la nostra furgoneta camper, no tenim mai clar on podrem passar la nit. És una de les grans preguntes. Ens podrem quedar al parking a passar la nit?,  trobarem serveis per a la furgo?,  Ens faran fora?

I ja no parlo de si tenim dret o no a fer-ho, que aquest és un altre tema.

A nosaltre ens ha passat i per això, he decidit trucar a les 10 estacions d’esquí Catalanes i a les 4 Andorranes i demanar-ho.

Aquí teniu la resposta:

Estacions d’esquí Catalanes:

1-Baqueira Beret. Està prohibit quedar-se als parkings de l’estació. Només es pot pernoctar als campings.

Us he de dir que nosaltres hi varem passar vàries nits amb la nostre furgo al parking del Pla de Beret, era entre setmana i estàvem sols.

2-Boí Taull. No es pot pernoctar per que hi han de passar les màquines lleva neus. A més el parking és privat i a vegades hi posen una barrera. Em diuen que baixant en 2 ó 3 curves hi ha uns espais on s’hi pot aparcar, que hi caben unes 5 ó 6 furgos.

3- Espot esquí. Es pot pernoctar al parking tot i que no hi ha serveis.

4-Masella. Es pot pernoctar al parking tot i que no hi ha serveis.

5-Molina. Hi ha una zona d’aparcament específic i hi ha el un projecte per a instal.lar-hi serveis per a autocaravanes i furgonetes camper (llum i aigua). Hi estan treballant.

6- Port Ainé. Espot parking Cota 1500 i Port Ainé parking Cota 2000 i 1600 hi ha zona delimitada per furgos, estan valorant per el proper any donar serveis.

7-Vall de Nuria. Parking estació cremallera Queralbs. Tot i que podem trobar racons més tranquils per  quedar-nos.

8-Vallter 2000. Hi ha alguns dels parkings de l’estació on sí ens podrem quedar a passar la nit. Ho explica en el primer parking.

9-Port del Compte:  Hi ha una zona del parking 2  a peu de pistes retolada amb color blau amb facilitat per entrar i sortir on s’hi pot passar la nit.

10-Tavascan: No hi hem pogut contactar.

Estacions d’esquí d’Andorra:

1- Gran Valira (Pas de la casa grau roig i soldeu el tarter).  Et pots quedar, hi ha zones més apartades on ja s’hi posen les autocaravanes, finalment em diuen:  “de moment no diuen res”

2- Ordino Arcalís. No diuen res si aparques a no ser que hi hagi risc d’allau.

Pal: sí que es pot aparcar durant la nit i dormir-hi.

Arinsal: í que es pot aparcar durant la nit i dormir-hi.

Això és el que n’he tret després de trucar a totes aquestes estacions d’esquí, però també és cert que l’experiència pot ser ben diferent.

Si algú pot afegir-hi informació, podriem anar-la contrastant i ajudant a les persones que vulguin anar a passar uns dies a la neu.

Animeu-vos i expliqueu-nos!!

 

SORTIR AMB LA FURGONETA CAMPER: BICICLETA DE CARRETERA

Agafem la furgoneta camper i aquest cop, la bicicleta de carretera. Volem arribar a alguns dels ports mítics del Tour de France. 

La bicicleta de carretera és  un dels esports que més m’agrada. Amb la  furgoneta camper pots arribar a fer rutes per molts i diferents llocs. Carregar-les a la VW camper i començar el viatge. Aquest cop volem anar a fer alguns dels ports mítics del Pirineu Francès.  Som al mes d’Agost però arribem a França i el temps és bo.  Després d’algunes hores de viatge tenim el cos encarcarat i tot i que ens agradaria moure’ns no trobem el lloc ni la manera. Parem a menjar alguna cosa. A França això sempre és fàcil. A qualsevol racó tens un aparcament on deixar la furgo amb una mica de gespa, unes taules i uns bancs on asseure’t i fer un mos.

Traiem el mapa de carreteres i discutim diferents possibilitats, però cap ens acaba d’agradar. Segurament estem una mica mandrosos. M’agrada la part de preparació de la ruta. Mirar el mapa i recórrer amb el dit les carreteres per les que podríem circular. Calcular els km i veure si alguna de les opcions es pot fer, si tenim el temps i les forces, si les carreteres són petites però bones, si l’itinerari serà tranquil, la distància total, el paisatge…..

Al final surt una idea que en un primer moment sembla esbojarrada. Anem a fer el Tourmalet! Fa mal temps, no és aviat, estem cansats i no en molt bona forma, però de vegades tots aquests factors fan que la motivació creixi. Les ganes són el més important.

Així que ens mirem el mapa, busquem on som i mirem on hem d’anar per començar.

Aparquem i ens preparem: 

Decidim deixar la furgoneta camper a Saint Marie de Campan. Una mica abans d’arribar al poble hi trobem un aparcament petit on ja hi ha una autocaravana. Ens posem la roba, preparem les bicis, agafem una barreta i omplim els bidonets d’aigua. En això ja són quasi bé les 16h, però tirem amunt.

La ruta:

Una de les coses que m’agrada de les rutes amb bici per el Pirineu Francès, que formen part del Tour de França,  és que et van marcant a cada km., el desnivell que trobaràs, a més del que et falta en km i desnivell per arribar. Jo no sóc de portar compte quilòmetres ni altímetre i aquestes senyals m’ajuden a mesurar les meves forces, m’animen de vegades i  em desmoralitzen també en alguns moments. Són 34km en total. El desnivell no passa del 10% i en comparació amb d’altres rutes es fa prou bé. Més del 10,2%, per mi, és patir.

http://goo.gl/f65R6w

Comencem a pujar i a mida que guanyem alçada augmenta la boira i es posa a ploure. És curiós però l’última cosa que et planteges és tornar. Quan comences, vols arribar al final i tot i el fred, la boira i la pluja, el teu cap et demana seguir.  Saps que arribar a dalt serà una bona recompensa.

Final i cap a la furgo!:

Hi arribem i potser per el nom del coll, l’alegria és molta. Ens fem la foto de rigor i no tenim temps per gaire més. Hem de tirar avall. Per baixar ens hem d’abrigar i estrènyer les dents per el fred.  Ara si que ja penses en la furgo , la dutxa calenta que t’espera, el sopar.  Que fàcil és tenir la casa tant a mà.

 

On passem la nit:

I mireu el que varem trobar!! un lloc magnífic per a dormir, descansar i posar-nos en marxa al dia següent.

Si voleu anar-hi, heu de prendre la carretera de Toulousse D938 a Bagnères de Bigorre. De seguida la carretera puja un petit port. Just quan s’arriba, agafar el primer camí que surt a la dreta. Continuar per aquesta carretera fins el Col de Palomieres (4,6km) Just al Col a la dreta hi surt una pista, seguir-la durant 2km.  fins a una àmplia esplanada on podreu aparcar. Ànims!!! (font: Guia Escalada en el Pirineo Norte. Xavier Larretxea.  ISBN: 978-84-8216-496-0)

Un descans merescut en un lloc perfecte.

Dormim al Pirineu Francés amb la nostra Furgoneta Camper

SORTIM AMB LA FURGO: ESCALADA A PEÑA RUEBA

Marxem a conèixer una nova zona d’escalada. Passem 3 dies gaudint d’unes vies de diversos llargs amb caràcter esportiu, en un entorn magnífic.  

Ja fa temps que sabem hi ha una zona “d’escalada de plaer” a prop de la mítica RIGLOS. Ens ho han explicat alguns amics i tenim ganes d’anar-hi amb la nostre furgoneta camper. La Westfalia Club Jocker porta tots els abantantges d’una autocaravana però amb un vehicle més petit i per tant més àgil. Volem passar-hi uns dies i probar algunes vies d’aquesta escalada entre esportiva de diversos llargs.

De vegades, ens agrada relaxar-nos escalant.

Sabem que és una  zona amb vies equipades i assequibles al meu grau i  no veiem el moment de conèixer-la.

Al mes d’Octubre podem, i decidim agafar la nostre furgo i anar-nos cap allà.

Viatge:

Des de casa (Vic) són unes 3h de viatge per bona carretera i no es fa gens pesat, acostumats com estem a moure’ns per buscar nous llocs i  zones d’escalada. Les parets es troben entre els pobles de Murillo de Gállego i Agüero, a Saragossa.

Arribada:

Sortim tard i se’ns fa de nit. Per arribar-hi cal passar per un tram de pista que es fa força bé tot i la foscor. És important agafar la pista que surt de Murillo de Gàllego, tot i que també es pot pujar per Agüero. L’accés des de Murillo és bo excepte si plou, quan el terra es torna enganxós i es fa difícil circular, així que cal estar atent a la  meteo, per diferents motius.

La primera nit deixem la furgo al costat d’unes basses d’aigua. Estem sols i en gaudim. La nostra casa amb rodes ens dona aquesta llibertat. Sabem que tenim molta sort!

On aparcar:

La resta de nits podem aparcar la nostra furgoneta camper just on surt el camí que ens porta a les parets. Hi ha un petit pàrquing més que suficient per muntar la taula i gaudir de l’entorn. Això sí que és un  luxe.

Ens agrada esmorzar tranquil·lament, parar la taula, fer-nos un cafè o dos, torrades, fruita i el que faci falta. Ens ho prenem amb calma i gaudim d’un jardí diferent a cada lloc on anem.  Llevar-nos examinant el camí que ens portarà a la nova via: on comença, per on passa…

A l’hora de sopar repassem el què em fet, mirem la via, comentem la jugada. I abans de ficar-se al llit pensar què farem demà. Tenim una avantatja, estem a prop de la paret d’escalada i podem fer-ho tot amb més calma o aprofitar més el dia, tot això que guanyem!!!!

Espai Gastronomic

Tot i que en general tenim bon temps, hi ha un dia que plou i hem de buscar alternatives. Ens llevem tard i aprofitem per anar a dinar.

Com no coneixem la zona, tirem de Tryp Advisor i decidim anar a Ayerbe,  al “Callejón de Belchite”  

Està ben situat i ens fa gràcia un dels comentaris que hi apareixen a la pàgina, “Estuve con mi equipo de escalada,era una mañana de mallos y adrenalina. Pedimos ensaladas y chuletones a compartir. Los postres..como carajo prepara esto el paisano!!! Mil gracias” (Luis S.)

La veritat és que els postres són boníssims, especialment la mousse de Xocolata.

Escalada:

Aquest mateix dia, aprofitem per anar a veure la mítica Riglos. La paret m’impressiona per la seva majestuositat i  suposo que per això m’atrau  la idea d’arribar al cim escalant. L’anotem com  a pendent per a una propera vegada. El poble, adaptant-se perfectament al terreny i  a les formacions rocoses també val la pena de visitar.

Amb el bon temps podem escalar una via cada dia, tot i que si vas amb moltes ganes en pots escalar dues tranquil·lament. L’únic inconvenient és que has de fer la baixada dues vegades i que t’has de llevar una mica més aviat del que nosaltres fem.

La zona és tranquil.la, tot i que ens diuen que és una zona que durant els caps de setmana s’omple, passem la setmana quasi sols. Durant el dia trobem alguna cordada local i ja ens va bé per comentar la jugada i recollir informació.

L’aproximació és molt ràpida i clara, un corriol et porta a la paret i un cop allà, la majoria de vies tenen el nom escrit a l’inici. La baixada és senzilla, passa per una ferrata que et fa el descens entretingut i bastant directe. Cal anar amb compte amb les pedres ja que hi ha trossos bastant descompostos.

Us deixo un link d’enllaç: http://www.todoescalada.net/rueba.htm  on trobareu moltes de les vies obertes, tot i que n’hi ha de noves que no surten.

Nosaltres vàrem fer:

Les vies d’entre 200 i 300m (tot i que n’hi ha de més llargues i més curtes) de PEÑA RUEBA les definiria com a vies d’ escalada esportiva de diversos llargs.

Per passar unes jornades d’escalada sense patir, gaudint a més  d’un entorn amable que val la pena conèixer.

Per al nostre gust, en alguns casos, que no en tots, hi ha un excés d’assegurances. Però per a iniciar-se en via llarga sense por de perdre’s és ideal.

I si us agrada aquest tipus d’escalada, una recomanació: us deixo el link de la guia de Xavier Larretxea on hi trobareu vies plaents,  “ESCALADA EN EL PIRINEO NORTE”

En propers posts explicarem algunes de les sortides que hem fet seguint la guia.

Fins la propera!!!!