Furgo i escalada, què més vols?

Marxem a conèixer una nova zona d’escalada. Passem 3 dies gaudint d’unes vies de diversos llargs amb caràcter esportiu, en un entorn magnífic.

Ens llevem mirant la paret

Ja fa temps que sabem hi ha una zona “d’escalada de plaer” a prop de la mítica RIGLOS. Ens ho han explicat alguns amics i tenim ganes d’anar-hi amb la nostre furgo camper. La Westfalia Club Jocker porta tots els abantantges d’una autocaravana però amb un vehicle més petit i per tant més àgil.

Volem passar-hi uns dies i probar algunes vies d’aquesta escaladaentre esportiva de diversos llargs.

De vegades, ens agrada relaxar-nos escalant.

Sabem que és una zona amb vies equipades i assequibles al meu grau i no veiem el moment de conèixer-la.

Al mes d’Octubre podem, i decidim agafar la nostre furgo i anar-nos cap allà.

Viatge:

Des de casa (Vic) són unes 3h de viatge per bona carretera i no es fa gens pesat, acostumats com estem a moure’ns per buscar nous llocs i zones d’escalada. Les parets es troben entre els pobles de Murillo de Gállego i Agüero, a Saragossa.

Arribada:

Sortim tard i se’ns fa de nit. Per arribar-hi cal passar per un tram de pista que es fa força bé tot i la foscor. És important agafar la pista que surt de Murillo de Gàllego, tot i que també es pot pujar per Agüero. L’accés des de Murillo és bo excepte si plou, quan el terra es torna enganxós i es fa difícil circular, així que cal estar atent a la meteo, per diferents motius.

Riglos. WAW

La primera nit deixem la furgo al costat d’unes basses d’aigua. Estem sols i en gaudim. La nostra casa amb rodes ens dona aquesta llibertat. Sabem que tenim molta sort!

On aparcar:

La resta de nits podem aparcar la nostra furgoneta camper just on surt el camí que ens porta a les parets. Hi ha un petit pàrquing més que suficient per muntar la taula i gaudir de l’entorn. Això sí que és un luxe.

Ens agrada esmorzar tranquil·lament, parar la taula, fer-nos un cafè o dos, torrades, fruita i el que faci falta. Ens ho prenem amb calma i gaudim d’un jardí diferent a cada lloc on anem. Llevar-nos examinant el camí que ens portarà a la nova via: on comença, per on passa…

A l’hora de sopar repassem el què em fet, mirem la via, comentem la jugada. I abans de ficar-se al llit pensar què farem demà. Tenim una avantatja, estem a prop de la paret d’escalada i podem fer-ho tot amb més calma o aprofitar més el dia, tot això que guanyem!!!!

Espai Gastronomic

Tot i que en general tenim bon temps, hi ha un dia que plou i hem de buscar alternatives. Ens llevem tard i aprofitem per anar a dinar.

Com no coneixem la zona, tirem de Tryp Advisor i decidim anar a Ayerbe, al “Callejón de Belchite”

Està ben situat i ens fa gràcia un dels comentaris que hi apareixen a la pàgina, “Estuve con mi equipo de escalada,era una mañana de mallos y adrenalina. Pedimos ensaladas y chuletones a compartir. Los postres..como carajo prepara esto el paisano!!! Mil gracias” (Luis S.)

La veritat és que els postres són boníssims, especialment la mousse de Xocolata.

Escalada:

Això és vida!

Aquest mateix dia, aprofitem per anar a veure la mítica Riglos. La paret m’impressiona per la seva majestuositat i suposo que per això m’atrau la idea d’arribar al cim escalant. L’anotem com a pendent per a una propera vegada. El poble, adaptant-se perfectament al terreny i a les formacions rocoses també val la pena de visitar.

Amb el bon temps podem escalar una via cada dia, tot i que si vas amb moltes ganes en pots escalar dues tranquil·lament. L’únic inconvenient és que has de fer la baixada dues vegades i que t’has de llevar una mica més aviat del que nosaltres fem.

La zona és tranquil.la, tot i que ens diuen que és una zona que durant els caps de setmana s’omple, passem la setmana quasi sols. Durant el dia trobem alguna cordada local i ja ens va bé per comentar la jugada i recollir informació.

L’aproximació

És molt ràpida i clara, un corriol et porta a la paret i un cop allà, la majoria de vies tenen el nom escrit a l’inici. La baixada és senzilla, passa per una ferrata que et fa el descens entretingut i bastant directe. Cal anar amb compte amb les pedres ja que hi ha trossos bastant descompostos.

Us deixo un link d’enllaç: http://www.todoescalada.net/rueba.htm on trobareu moltes de les vies obertes, tot i que n’hi ha de noves que no surten.

Nosaltres vàrem fer:

Les vies d’entre 200 i 300m (tot i que n’hi ha de més llargues i més curtes) de PEÑA RUEBA les definiria com a vies d’ escalada esportiva de diversos llargs.

Per passar unes jornades d’escalada sense patir, gaudint a més d’un entorn amable que val la pena conèixer.

Per al nostre gust, en alguns casos, que no en tots, hi ha un excés d’assegurances. Però per a iniciar-se en via llarga sense por de perdre’s és ideal.

I si us agrada aquest tipus d’escalada, una recomanació: us deixo el link de la guia de Xavier Larretxea on hi trobareu vies plaents, “ESCALADA EN EL PIRINEO NORTE”

Escapa’t: FURGO i ESCALADA A PEÑA RUEBA

Furgo i escalada, què més vols?