De la primera vegada a la VANLIFE amb Catvango

VANLIFE:

Ja fa 5 anys, bé si he de ser sincera en fa 9, que vaig entrar a una furgoneta camper per primera vegada.

Va ser en  una trobada d’amics. Quan ja havíem acabat de dinar tots, amics amb dones o marits i criatures, vàrem sortir a un gran parc i van arribar alguns endarrerits. El Sergi va aparèixer amb una furgoneta i la va aparcar allà en mig de tothom.

Ostres! Què era aquell vehicle?? Hi vaig pujar i encara ho recordo com si fos ahir,

Va ser un enamorament sobtat: jo vull una furgo!!!!

Hi havia tot el que es pot necessitar però res més, no hi sobrava ni hi faltava res, tot ben organitzat i col·locat. Al cotxe, tornant cap a casa no podia deixar de parlar-ne i de pensar-hi,  quasi bé diria

de somiar com seria viatjar amb una Camper. La sensació que vaig tenir de que anar amb una furgo equipada era la  llibertat em va durar uns quants dies.

sigues lliure, sentet lliure, viu amb llibertat

photo by: desmotivaciones.es

Van passar els anys i en un altre dinar em vaig tornar a trobar al Sergi.

Jo ja no recordava aquell dia, però del  dinar va sortir una proposta de quedada per veure’ns  i potser anar a escalar. Després d’unes setmanes vaig anar a parar a casa seva. Marxàvem  durant el pont de la Puríssima i el pla passava per anar a escalar i passar uns dies a la furgo que tenia. La va plantar  davant de casa seva i em va dir: “Aquesta és la meva furgo, ara hi posarem tot el què necessitem i anirem a passar uns dies fora, si ens ve de gust escalarem i si no ens ve de gust doncs… ja veurem”.

Jo em vaig asseure a un banc que hi havia just davant la porta del cotxe i me’l vaig anar mirant mentre ell, tot atrafegat només feia que entrar i sortir de la casa a la furgo portant tot el que calia: roba, menjar, material….. Jo, no podia deixar de mirar la furgo per dins. Aquí dins hi passarem uns dies?!!!  ?

massa coses per un espai tant petit

Photo by: https://www.hablamejoringles.com/lo-contable-y-lo-incontable/

Però si no hi cabem!! I tot tant junt i sense espai per a un mateix!!! i si ens cansem l’un de l’altre? i el lavabo, si tinc ganes de cagar??? i la dutxa, i el sabó, el suavitzant, les cremes, la roba, les sabates i bosses ???!!!! Totes aquestes coses que jo creia que necessitava i sense les que no em veia capaç d’anar enlloc.  El cap només em deia que no, que era impossible, però el cos i el cor em deien.  VINGA!!!

Nota quin bon rotllo tens!!!

Gaudeix d’aquesta aventura i si no t’agrada doncs ja ho has provat!!!.

Uff, crec que vaig estar amb aquesta lluita amb mi mateixa com 2 hores!!!!

Finalment ja ho tenia tot a dins i estava preparat. Va parar, em va mirar i em va dir:

vinga va!!

 

I jo no em vaig veure en cor de dir-li que no, però en aquells moments hagués marxat corrents per no tornar!!! Sort que no ho vaig fer. ?

Ja sóc una Van lifer

I ja fa 5 anys del primer cop.  Anar amb furgo crea addicció.  La sensació de llibertat que et dona anar on vols i quan vols i viure amb el mínim transforma la vida en quelcom ben senzill. Poc equipatge, preocupacions bàsiques,  contacte amb la natura, fer el què t’agrada i viure el moment. Tenim la sort  a més,  de viure en un país ric i variat on tant bon punt estàs a la muntanya com et plantes a la platja. Pots fer cultura, esport, gastronomia i tot el que se t’acudeixi trobant sempre el lloc perfecte per quedar-t’hi.

ves on vulguis i quan vulguis

Photo by: Joanna Boukhabza and Eric Bournot

Catalunya en furgo, què mes es pot demanar???

 

I tú ho has provat?   Estàs enganxat?    Ets un Vanlifer?

O encara no n’estàs del tot segur?

 

PROVA-HO I GAUDEIX!!!

Com va ser la teva primera vegada? Ens ho expliques?